Producte ecològic de Gallecs

Blats antics de Gallecs

Les tres espècies originàries de Blat (blat antic) tenen el gra vestit i són anomenades espeltes: espelta petita (triticum monococcum) espelta bessona o pisana (T. Dicoccum) i espelta (T. Espelta).

Actualment han recuperat interès a causa de les qualitats gustatives, nutritives i medicionals del seu gra. Les espeltes han conservat el seu caràcter original, sense patir hibridacions ni manipulació per part de l’ésser humà. Es carateritzen per la conservació d’una pellofa que protegeix el gra de plagues i malalties. Sin beneficiosas per al sistema digestiu, tenen un baix contingut en gluten i són tolerats per molta gent que té intoleràncies a les farines. A Can Jornet, no les modifiquem genèticament; aporten molta fibra i són ideals per al restrenyiment i l’obesitat, a més de reduir el colesterol.

Són rics en àcids grassos vitals per al sistema nerviós. Excel.lent font nutritiva.

Aquests cultius s’han recuperat en Agricultura Ecològica amb l’objectiu d’augmentar la biodiversitat agrària de l’Espai Rural i potenciar els productes ecològics de qualitat i proximitat.

Blat

L’espelta petita (Triticum monococcum)

Aquesta espelta és diploide, té les espigues planes, amb un sol gra a cada espigueta i madura molt tard. És la menys cultivada, però es pot trobar a l’Àsia Menor, a l’Afganistan i als estats del sud de Rússia. L’espelta petita va ser una de les primeres formes conreades de blat, prova d’això és que se n’han trobat restes a l’Era del Paleolític.

Va ser domesticat per primera vegada fa 9000 anys. El cultiu va ser abandonat durant l’Edat de Bronze, quan els agricultors van començar a seleccionar els blats més productius.

L’espelta Bessona (Triticum dicoccum)

S’anomena així perquè forma dos grans a cada espigueta. També es pot anomenar pisana.
És una espècie tretraploide que s’adapta a climes semiàrids. Fou el blat més cultivat dels romans durant molts segles i a l’Edat Mitjana era el principal conreu d’Europa on encara se’n podia trobar fina els anys 1950.
Actualment es pot trobar a Etiòpia, en alguns llocs del Pròxim Orient i molt poc en diversos altres llocs (se citen els Pirineus, Suïssa, Marroc…).
És un procés lent i la mòlta és un procés suau on s’obté una farina sense escalfament i per tant, es conserven totes les propietats organolèptiques del cereal (el sabor, l’olor, el color, els minerals, etc.).
El nostre molí és de pedra i fusta i els tamisos varien segons el tipus de farina que es vulgui obtenir. Així doncs, obtenim farines integrals, semis o blanques. A més, també fem sèmoles i semolines que serveixen per a fer pastes alimentàries.

L’espelta (Triticum aestivum subs. espelta)

És un blat hexaploide que es va originar a l’Iran uns 5000-6000 anys abans de la nostra era. S’estengué per Europa fara uns 5000 anys.
Com que el seu rendiment és inferior als blats moderns i té un gra vestit, ha perdut interès com a cultiu, però des de fa uns 15 anys ha estat redescobert pel mercat de l’alimentació natural i s’ha tornat molt popular a Europa, Estats Units i Austràlia.
D’altre banda, és molt indicat en producció ecològica pel seu bon rendiment en sòls amb pocs nitrògens.
És un procés lent i la mòlta és un procés suau on s’obté una farina sense escalfament i per tant, es conserven totes les propietats organolèptiques del cereal (el sabor, l’olor, el color, els minerals, etc.).
El nostre molí és de pedra i fusta i els tamisos varien segons el tipus de farina que es vulgui obtenir. Així doncs, obtenim farines integrals, semis o blanques. A més, també fem sèmoles i semolines que serveixen per a fer pastes alimentàries.

Blat del Cor (Triticum Turqidum)

És una espècie de blat dur, de gra nu, que també s’ha desenvolupat com a cultiu menor a Europa, l’Orient Mitjà i Àsia, perquè els seus grans tenne característiques semblants a les espeltes, sabor excel.lent i millors propietats nutricionals.
El blat del cor també anomenat camut, és un avantpassat dels blats durs moderns que s’han mantingut sense modificar durant més de 4000 anys.

Florència Aurora (Triticum aestivum)

És una espècie de blat tou, de gra nu, considerat una varietat vella, no antiga, qeu es cultivava a Catalunya i a altres indrets als anys 70. Caracteritzada per ser un blat de força amb una W entre 350 i 400. Molt aromàtic i molt indicat per barrejar amb altres farines com per exemple la del Blat Montcada.

El Forment (Triticum turgidum)

És un blat nu tetraploide, resultat d’una hibridació natural entre dos blats silvestres des de fa milers d’anys a Mesopotàmia. A través de diferents civilitzacions es va anar escampant per tot el món, adquirint les característiques que coneixem ara, després de passar per diferents mutacions, aclimatacions i pressió per selecció de l’home. El principal ús del blat forment és la farina que serveix per fer pa, ja sigui barrejat amb altres farines convencionals o com a farina única. És una farina amb menys força i més digestible. També es pot consumir en forma de blat escairat en diversos plats amb verdures substituint l’arròs, en amanides o d’acompanyament d’alguns plats.

Blat xeixa (Triticum aestivum)

Blat originari de Mesopotàmia. És un blat de qualitat superior.
És tou, equilibrat a nivell molecular i que no ha patit grans millores. El seu ús no és aconsellable per a persones celíaques. És un tipus de blat són que no produeixen alèrgies ni intoleràncies.

Sègol (Secale Cereale)

És una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades. Pertany a la família de les gramínies que actualment s’anomena Poaceae i al gènere Secale el qual té 5 espècies esteses per les regions florístiques mediterrània, irano-turiana i de l’Àfrica del Sud. A diferència de l’ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, al principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d’eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. El seu alt contingut de potassi el fa útil a la funció hepàtica, encara que també cor i pulmons es beneficien del seu consum habitual. La seva farina té baix contingut de gluten en relació a la de blat, i conté més proporció de fibra soluble. És fosca, i la pasta té poca elasticitat.